Aldaia potencia la intermodalitat cavall - bicicleta

Al municipi d'Aldaia (Horta Oest), per a potenciar la intermodalitat cavall - bicicleta, han permés estacionar els animals en els estacionaments de bicicleta pública.

Tot sigui per la mobilitat urbana sostenible. Que tornin els cavalls i els carros a passejar pels nostres carrers!

Foto: M. Fiore

L'AVE i Cristiano Ronaldo

El dia 18 de desembre vaig anar a visitar les obres del AVE a València (túnel d’accés i estació provisional). És una gran obra infraestructural que permetrà connectar València i Madrid en alta velocitat i esperem que en breu, també amb Barcelona.

Les obres duraran aproximadament dos anys i estan generant uns dos-cents llocs de treball directes. Un cop finalitzada les obres i posat en funcionament el servei d’alta velocitat, també es crearan nous llocs de treball. S’hauran de contractar maquinistes i tot el personal d’abord dels trens, així com el personal de l’estació i el de les botigues que allà s’ubicaran.

Les obres de tot això tenen un cost de 90 milions d’euros. El traspàs de Cristiano Ronaldo, del Manchester United al Real Madrid, ha costat el mateix.

Les reflexions les deixo per a que cadascú pensi el que li doni la gana. Jo ho tinc molt clar, i espero que aquest 2010 ens porti una mica més de sentit comú a tots.

Contenidors urbans sense contingut

A València hi ha una sèrie de contenidors que són un reclam pel simple fet d’estar. El contingut o el pla d’usos de l’edifici és secundari o inexistent. Són contenidors sense contingut.

Un bon exemple d’això que ús estic parlant és l’edifici Veles e Vents de l’arquitecte David Chipperfield i del grup b720. L’edifici Veles e Vents es va construir farà tres anys amb motiu de la Copa Amèrica i es va convertir en l’edifici estrella de la competició. Doncs bé, tres anys després, l’edifici està abandonat. Les tres plantes que conformen l’edifici estan buides. Ni oficines, ni restaurants, ni bars. Res. Tant sols l’edifici enmig del port. La gent passeja, puja al mirador que hi ha, li fa fotos (l’edifici és maco) i prou. Hi ha un contenidor (l’edifici) però no hi ha contingut (l’edifici està buit i no hi ha cap projecte d’explotació al darrera).

Una cosa semblant passa amb el complex de la Ciutat de les Arts i les ciències. Hi ha tal saturació d’edificis espectaculars (Oceanogràfic, Àgora, Museu de la Ciència, Imax, Òpera i umbracle) que la demanda existent de visitants no és suficient per omplir tota l’oferta cultural que es programa. La solució ha estat, com dicta el mercat, buscar el punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda. I el punt d’equilibri ha consistit en programar 6 òperes a l’any, amb la qual cosa, de 365 dies que té l’any, només 75 està en ús. La resta de dies, l’edifici està tancat. L’oceanogràfic es veu que funciona mitjanament be (té un contingut i un projecte clar) i el museu de la ciència, el fotografien més per fora que per dins (el projecte museogràfic no està a l’alçada). Es a dir, que valoren més el contenidor que el contingut. Per acabar, l’Àgora és la nova perla del conjunt. De nou un bonic contenidor sense un contingut o pla d’usos definit. Ningú sap per a què servirà i de moment, roman tancat, però molt fotografiat.

Les reflexions que ens hem de fer giren entorn a: Compensa tenir contenidors a les ciutats? Es pot quantificar realment l’atracció turística que generen aquest contenidors? Per què no es creen a València contenidors amb un bon contingut? (el Guggenheim de Bilbao és un bon exemple de feina ben feta). Calen tants contenidors a València, o amb un n’hi hagués hagut prou? És aquest el model de ciutat que volem o necessitem?

Contra les bicicletes a cops de martell

Aquesta setmana el regidor d’enllumenat públic de València (Juan Vicente Jurado), a fet retirar, de mala manera i per personal no autoritzat, sis bicicletes que estaven estacionades en faroles d’un carrer de vianants.
Segons he pogut llegir en un article del diari El País, el regidor en qüestió, mentre passejava pel carrer Moratín, ha ordenat als treballadors de l’empresa encarregada del manteniment del enllumenat públic (IMESAPI), trencar a cops de martell els candaus de les bicicletes i enretirar-les de la via pública. Evidentment, quant els vianants han vist que uns operaris d’obra estaven destrossant les bicicletes a cops de martell, ha saltat l’alarma, ha aparegut la policia, la gent s’ha posat a fer fotos i s’ha originat l’escàndol.
El senyor Juan Vicente Jurado segueix la doctrina Fraga “la calle es mía”. Vostè és regidor i prou, no és el sheriff de València i com a càrrec públic, ha de saber que els únics agents autoritzats per a retirar els vehicles de la via pública són els policies locals. Primer error, i greu!
En segon lloc, li recordo, que l’ajuntament al qual representa (i el seu partit que governa en majoria absoluta) ha aprovat una ordenança de bicicletes on permet estacionar les bicicletes en faroles si no hi ha cap estacionament de bicicletes en 50 metres i si no redueix la visibilitat. Amb la normativa a la mà, les bicicletes que el senyor Jurado ha fer enretirar, estaven ben estacionades.
València està construint, aquests últims mesos, desenes de carrils bici, s’ha aprovat una ordenança de circulació i en breu implantarà un sistema de lloguer de bicicleta pública (contracte adjudicat a JC Decaux). En principi, l’Ajuntament està donant els passos adequats per a fomentar l’ús de la bicicleta. Doncs bé, incidents com el d’aquesta setmana estan fora de lloc. Un regidor ha de conèixer la llei i ha de ser el primer en complir-la i fer-la respectar.
Si al senyor Jurado no li agrada l’ordenança aprovada perquè permet estacionar les bicicletes en les “seves faroles”, doncs mala sort, l’ha aprovat el seu partit i ha tingut temps suficient per a mostrar el seu desacord. Si els seus companys de partit no han tingut en compte les seves peticions, voldrà dir que no té pes suficient dins del govern municipal i per tant, o plega i se’n va a casa, o respecta l’ordenança existent.

Foto El País © EDICIONES EL PAÍS, S.L.

1 Congrés de la bici a la CV

Aquesta setmana es celebra a València el 1 Congrés de la Bici de la Comunitat Valenciana. El congrés tindrà lloc els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre al centre cultural – esportiu de la Petxina.
Aquest congrés te com a objectius promoure la consciència de mobilitat sostenible, promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta, promoure la participació institucional i posar en contacte els diferents agents que intervenen en la mobilitat del País Valencià.
El punt de partida i els objectius del congrés no em semblen dolents, però el programa el veig excessivament enfocat cap a la mobilitat ciclista d’oci. Es troba a faltar una ponència específica sobre la mobilitat ciclista a la ciutat de València o una xerrada sobre la bicicleta pública a València (JCDecaux està entre els patrocinadors, òbviament).
Si més no és un primer pas i caldrà veure si és profitós o no.

El programa del congrés és:

Viernes 30 de octubre

10:45-12:15 Bicicleta y movilidad (Diálogos en Espejo)
Bicicleta y Movilidad. Mar Martinez, Jefa División logística de la Conselleria de Infraestructura y Transportes.
Bicicleta Pública: Experiencia de Paterna. Lorenzo Agustí, Alcalde de Paterna.
Bicicleta y seguridad vial. D. Cesáreo García. Jefe de Sección Conductores

12:15-13:30 Planificación e infraestructuras para bicicletas (Diálogos en Espejo)
Redes ciclistas. Centros BTT. Javier Herraiz, Jefe de Servicio de Turismo de Interior. Conselleria de Turisme.
Planificación e infraestructuras para bicicletas.Vicente Torres, experto en movilidad U.P.V.
Imagen social de la bici y estrategias de comunicación. Fernando Mafé, Educador Social.

15:30-17:00 Bicicleta, salud y tiempo libre (Diálogos en Espejo)
Beneficios de la bicicleta para la salud. Pascual Villareal. Veterano de la bicicleta.
Uso de la bicicleta en la ciudad, tiempo libre y ocio. Paco Tortosa, Geógrafo. Paleta de Ocres.
Viajar por el mundo en bicicleta. Aída Gil, Periodista y cicloviajera. Proyecto Bike the World.

Sábado, 31 de Octubre

10:00 – 10:15 Presentación de la Jornada. Ponente: D. Vicente Dómine. Director Gral. Transportes.

10:15-11:30 El uso de la bicicleta en la vida diaria (Diálogos enEspejo)
Bicicleta y transporte intermodal (Renfe, FGV, Bus). Antonio Llópez.Geógrafo. Colectivo Valencia en bici.
Fomento de la bicicleta en la Escuela (Caminos Escolares Seguros). Paco Pinilla, IES. Vall de Segó, Profesor ESO.
Planes estratégicos para bicicletas. Juan Merallo, Con Bici.

12:00-13:30 El Cicloturismo: recurso turístico y empresarial.(Diálogos en Espejo)
Circuitos turísticos urbanos. Ana Merelo. Valencia Bikes.
Ciclismo y cicloturismo deportivo. Amadeo Olmos. Presidente de la Federación de Ciclismo de la C.V.
La bicicleta como recurso turístico en espacios naturales y rurales. Carlos Ferris, Viajar en Familia.

15:30-17:30 Comunicaciones

Més info a:
http://bici.fundacionnus.org/

Presentació del llibre "Urbanalización" a València

El proper dia 15 d'octubre a València, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, tindrà lloc el debat sobre les dinàmiques globalitzadores en espais urbans i periurbans i es presentarà el llibre Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales, de Francesc Muñoz.

En paraules de l'autor, geògraf i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona "tot acaba semblant-se. Pertot arreu reconeixem espais configurats idènticament. Els paisatges s'han tornat comuns i els llocs han esdevingut globals"

Muñoz ha batejat aquesta maniobra de copy&paste amb el neologisme encunyat per ell mateix "urbanalització". La construcció d'espais s'ha tornat banal. Afectats per aquest fenomen els espais perden identitat i acaben sent còpies de còpies, cobrint sense límits el territori i imposant els estils de vida que porten associats.

A la presentació del llibre i al debat intervendran: Francesc Muñoz: geògraf, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del llibre. Josep Ramoneda: director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Joan Romero: catedràtic de Geografia de la Universitat de València. Jordi Bernado: arquitecte i fotògraf.

L'acte tindrà lloc el dia 15 d'octubre a les 19.30 a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Carrer Sant ferran 12, València.

Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales. Editorial Gustavo Gili. Barcelona. 2008

Les obres d'estiu i la mobilitat

Entre les obres d’estiu i les obres promogudes pel Plan E, aquests mesos la ciutat de València ha fet algunes actuacions encertades. En primer lloc ha ampliat la xarxa de carrils bici eliminant estacionament o reduint l’ample de la calçada, eliminant així la possibilitat d’estacionar en doble fila. Es troba a faltar que la malla plantejada estigui connectada i tingui continuïtat o que la implantació dels carrils bici es faci en les vies de primer ordre, però bé, esperem que això sigui un primer pas.
Com a punt negatiu, cal dir que el paviment escollit per als carrils bici no és l’adequat. Els carrils bici s’estan pavimentant amb rajoles, un material desaconsellat en el llibre “La bicicleta en la ciudad. Manual de políticas y diseño para favorecer el uso de la bicicleta como medio de transporte”, del Ministeri de Foment. A part de ser un material incòmode per al ciclista, és més car que el formigó. I el pitjor de tot és que els carrils bici existents que estaven pavimentats amb formigó, s’estan pavimentant amb rajoles.
Un altre punt positiu de les obres d’estiu o les del Plan E ha estat l’ampliació de les voreres, eliminant espai d’estacionament i de circulació, d’alguns carrers del centre. Sembla una aposta clara pel vianant i per reduir la presència del vehicle privat al centre de la ciutat. Enhorabona! Ara bé, esperem que aquesta política es faci extensiva als barris i serveixi per a millorar l’espai públic de tota la ciutat. I aquí es on es troba a faltar coordinació entre les diferents obres. En molts carrers s’ha canviat el clavegueram i hagués estat una oportunitat magnífica per a modificar la secció, ampliant voreres i eliminant la possibilitat d’estacionar en segona fila. Suposo que no hi havia pressupost per a tant, però posats a fer obres i a tancar els carrers durant mesos, es pot considerar una oportunitat perduda.
Sigui com sigui i amb certs clarobscurs, la ciutat de València ha aprofitat les obres d’estiu i del Plan E per a fer tímids avanços en temes de mobilitat ciclista i de vianants.